guerra civil (1936-k8凯发

  1. zona republicana: la revolució continguda
  2. l'esclat de la guerra civil
  3. zona insurrecte
  4. les operacions militars
  5. la consolidació dels bàndols
  6. del cop d'estat a la guerra civil
  7. el fracàs de la insurrecció a catalunya
  8. l'ajuda exterior
  9. internalització de la guerra civil
  10. el desencadenant de la revolució social
  11. una economia de guerra: les col·lectivitzacions
  12. el tombant dels fets de maig del 1937
  13. el govern de largo caballero
  14. el govern de negrín
  15. la vida a la rereguarda
  16. repressió sistemàtica
  17. afusellen al general batet.
  18. es fan assesinar tots els politics republicants.
  19. ocupació de badajoz. (milers de afusallaments).
  20. els morts els enterraven a les fosses comunes.
  21. la intenció era crear clima de terror.
  22. estat franquista = violència extema
  23. franco, caudillo d'espanya
  24. primer govern de la zona nacional.
  25. mort de sanjurjo.
  26. franco passa a ser el cap de l'estat i el generalissim dels exercits.
  27. 1938- aprovació de la llei del fuero del trabajo.
  28. tracte privilegiat de l'esglesia catòlica.
  29. decret d'unificació =falange española tradicionalista jons franco el jefe nacional
  30. junta de defensa nacional (militars). governava el territori ocupat. va prohibir l'activitat dels partits politics, suspendre la constitució i aturar la reforma agrària.
  31. els catalans de burgos
  32. guerra civil catalana.
  33. pocs catalans al bàndol dels insurrectes.
  34. els catalans insurrectes mai van tenir alts carrecs.
  35. 18 i 19 de juliol del 1936 s'uneixen les guarnicions militars al cop d'estat.
  36. jose guiral nou cap de govern.
  37. vol disoldre lèxèrcit i dona armes a les milicies i al front popular.
  38. una part de l'exèrcit en van mantenir fidels al govern i van poder sufocar el cop a molts llocs d'espanya.
  39. el pais va quedar dividit en 2 bàndols que 'enfronten en una guerra civil.
  40. el cop va triomfar a l'espanya interior: galicia, sevilla, saragossa... i va fracassar on les esquerres tenien més presència: pais basc, catalunya, madrid, valència, andalusia...
  41. general goded --> dirigent del cop d'estat a catalunya.
  42. la lliga catalana no dona suport al complot.
  43. 18 i 19 movilització al carrer dels partits i sindicats d'esquerres.
  44. goded es rendeix i les forces insurrectes abandonen la lluita a les altres ciutats catalanes.
  45. la victòria es va viure com un gran triomf popular.
  46. insurrectes
  47. dirigits per militars.
  48. suport de les classes altes i dels sectors conservadors.
  49. suport del feixisme italià i del nazisme alemany.
  50. es definien com a nacionals i catòlics.
  51. intenció del cop segons els militars: restablir l'ordre per aturar el risc de la revolució social.
  52. els monarquics i la ceda: tornar a la monarquia alfonsina. els falangistes: règim feixista a la italiana. els carlins: monarquia tradicionalista.
  53. rojos --> lleials a la república. afiliats a socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. s'uneixen les classes mitjanes i part de la burgesia il·lustrada. volien la legitimitat republicana.
  54. guerra civil: enfrontament entre 2 sectors: insurrectes i lleials a la república.
  55. les reformes de la república eren per modernitzar la societat.
  56. la guerra civil té una gran repercusió internacional.
  57. vista com una confrontació entre les forces democràtiques i el règim feixista.
  58. envien ajut militar als rebels des de itàlia i alemanya.
  59. el règim filofeixista portuguès s'alia amb el sinsurrectes.
  60. catolicisme tradicional i papat a favor de franco.
  61. l'opinió democratica i progressista mundial i els partits obrers arreu del món a favor de la república. l'urss també hi dóna suport.
  62. frança i gran bretanya queden amb una posició ambigüa.
  63. creació del comité de no-intervenció. (27 països)
  64. bloc republicà
  65. consellers militars soviètics.
  66. pce
  67. brigades internacionals
  68. bloc feixista
  69. legió còndor.
  70. corpo truppe volontaire.
  71. voluntaris portuguessos i irlandesos.
  72. clima revolucionari provocat per la insurrecció militar al territori republicà.
  73. per aturar la insurrecció josé gil dona armes als milicians, dissol l'exèrcit i els cosos policials.
  74. es crea una estructura de poder popular.
  75. cosnells, comités i juntes organitzen els voluntaris per anar al front, l'ordre public, l'economia...
  76. formació d'un comitè central de milicies antifeixistes.
  77. repressió contra els insurrectes.
  78. persecució de l'esglesia, la burgesia i classes benestants.
  79. la generalitat facilita la sortida a l'estranger de persones amenaçades per les forces incontrolsdes.
  80. col·lectivització d'una gran part de la propietat industrial i agrària.
  81. · treballadors al capdavant de les empreses perquè els empresaris havien martxat o havien estat detinguts o afussellats. · treballadors s'apoderaven del control i la direcció de les empreses i comunicaven als amos que les explotarien en règim d'autogestió.
  82. decret del govern i de la generalitat legalitzant les confiscacions d'industries i terres.
  83. creació del consell d'economia de catalunya.
  84. · 2000 empreses col·lectivitzades. · 4500 empreses controlades per comitès. · entre 5000-6000 empreses formaven part d'associacions socialistes.
  85. les forces polítiques reclamen un poder estatal fort i un pacte antifeixista.
  86. largo caballero forma un govern amb republicans, socialistes i comunistes. després s'incorporen 4 ministres anarcosindicalistes.
  87. volia crear una aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.
  88. es disol el comitè de milicies antifeixistes i es forma un govern d'unitat.
  89. comites locals substituïts per ajuntaments.
  90. creació de l'exèrcit popular de catalunya.
  91. fracassos militars van tornar a revifar l'enfrontament entre les forces republicanes.
  92. els republicans, comunistes i part dels socialistes volien: 1. posar ordre a la rereguarda. 2. organitzar un exèrcit potent. 3. controlar les colectivitzacions. 4. reformar vincles amb les classes mitjanes. 5. reconstruir un estat fort.
  93. els anarquistes i el poum volien: 1. integrar les seves milicies a l'exèrcit regular. 2. aprofundir amb les colectivitzacions. 3. consolidar transformacions revolucionàries.
  94. la generalitat desallotja als anarquistes de la torre de telefònica.
  95. erc, psuc i ugt donen suport a la generalitat i per culpa d'això s'enfronten amb el poum i alguns militants de la cnt.
  96. s'estén la lluita arreu de la ciutat i hi han uns 200 morts.
  97. 2 problemes: 1. tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar sw la guerra i del procés revolucionari. 2. diferències entre el govern republicà i l'autonòmic.
  98. fets de maig fan perdre les influències anarquistes i van enfortir les comunistes.
  99. comunistes exigien la il·legalització del poum i detenir els líders.
  100. comuistes, socialistes i republicants exigeixen la dimissió de largo caballero.
  101. azaña encarrega a negrín la formació d'un nou govern.
  102. poum s'il·legalitza i es detenen els militans.
  103. andreu nin dirigent principal del poum assassinat.
  104. nou consell executiu de la generalitat.
  105. situació difícil al territori repuvlicà-
  106. programa dels tretze punts és rebutjat per franco.
  107. acord de munic -> cop dur per la república.
  108. "resistir és vèncer".
  109. azaña dimiteix.
  110. pèrdua de catalunya.
  111. la lluita per madrid
  112. objectiu de les tropes d'àfrica: prendre madrid.
  113. coronel yagüe ocupa badajoz.
  114. franco va decidir desviar-se per ocupar toledo.
  115. govern republicà es trasllada a valència.
  116. madrid resisteix gracies a les brigades internacionals, dels tancs russos i dels voluntaris catalans.
  117. batalla d'el jarama i batalla de guadalajara.
  118. quiepo de llano bombardeja i ocupa malaga.
  119. l'ocupació del nord
  120. dificultats per prendre madrid.
  121. general mola ataca biscaia.
  122. gernika arrasat per l'aviació nazi.
  123. atac de la república a brunete per afluixar la pressió militar al nord.
  124. l'arribada a la mediterrania
  125. reformes de l'exèrcit republicà: ·comandaments professionals. ·integren els quadres procedents de les milicies i les brigades internacionals.
  126. nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives (terol).
  127. franco torna a ocupar terol i aprofita el desgast per iniciar la campanya d'aragó. (desplaçament del front de guerra a catalunya).
  128. l'ocupació de catalunya
  129. aturen el progrés de les tropes insurrectes quan l'exèrcit republicà rep nou armament i reorganitza les unitats des de catalunya.
  130. batalla de l'ebre.
  131. franco ocupa tarragona i travessa el riu ebre.
  132. milers de fugitius marxen a frança.
  133. enfondrament de la rereguarda.
  134. la fi de la guerra
  135. territori republicà: zona centre.
  136. negrín torna de frança per reorganitzar l'extèrcit i defensar el migrat territori republicà.
  137. insurrecció contra el govern republicà de madrid en mans de casado.
  138. junta de defensa: socialistes i part de la ugt.
  139. missió de casado: arribar a un acord amb franco.
  140. franco conquista tota la zona mediterrania.
  141. tropes de franco entren a madrid sense trobar resistència.
  142. franco signa el darrer comunicat de guerra.
  143. la mort, cartestia i destrucció
  144. la població desplaçada: refugiats i exiliats
  145. milers de persones mortes.
  146. grans arees agrícoles van quedar en mans dels insurrectes.
  147. reducció de la producció industrial.
  148. industria adreça els esforços a la fabricació d'armament.
  149. la guerra va provocar la destrucció de moltes infrastructues i comunicacions.
  150. bombardeigs sobre pobles i ciutats va afectar molt a la població civil.
  151. barcelona va ser atacada 384 vegades. es van construir 1000 refugis subtarranis.
  152. els nombardeigs no responien a cap mena d'objectiu, només pretenien desmoralitzar i terroritzar la població.
  153. primers dies de la guerra:població civil va fugir del territori.
  154. la zona republicana va haver d'acollir milers de refugiats.
  155. 300000 persones desplaçades a valència i catalunya.
  156. una serie de problemes van representar una important tasca organitzativa per tal d'acollir i atendre la població.
  157. 13000 nens enviats a països europeus, americans i unió soviètica.
  158. final de la guerra: persones i soldatscap a la frontera francesa. mig milió de persones passen a frança.
网站地图